dijous, 29 de gener del 2009

MALEÏTS POLLS!


En aquest reportatge descobrireu com són els polls, què mengen i com es reprodueixen aquests insectes que han triat el nostre cap per viure-hi. Desitjem que us ajudi per a conèixer quina és la millor manera d'eliminar els polls i les llémenes del cabell dels nostres fills.

dissabte, 17 de gener del 2009

LA BIBLIOTECA DE L'ESCOLA

Cada setmana els alumnes de P5 tenim una sessió per visitar la Biblioteca de l'escola. La senyoreta de la Biblioteca es diu Laura i ens explica contes d'allò més interessants. A la caixa màgica sovint hi ha moltes sorpreses i sempre ens prepara un cromo-conte que guardem al nostre àlbum. El trimestre passat vam treballar Contes d'Óssos. El nostre curs va col·laborar en la decoració de l'aula amb un Ós Polar fet amb ceres toves i cotó.






Aquest mes de gener, amb motiu de la diada de la Pau, treballarem contes de diversitat cultural i cooperació. Per un món més solidari, TOTS JUNTS PER LA PAU!

diumenge, 11 de gener del 2009

ACTIVITATS DE SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

Des de l'any 1998 el CEIP Lluís Millet està agermanat amb l’escola LA GRECIA de Nicaragua. Enguany, el nostre centre es presenta a la convocatòria de subvencions de Solidaritat i Cooperació de l’ajuntament del Masnou, amb l’objectiu de que l’escola LA GRECIA rebi aquesta subvenció per contribuir a la seva funció educativa.

A partir d’aquesta iniciativa, el claustre de l’escola ha aprovat un projecte solidari i cooperatiu on els infants de tots els cicles de l’escola treballaran, mitjançant activitats cooperatives, aspectes importants relacionats amb aquesta temàtica.

Aquí teniu una mostra de la feina que han portat a terme els alumnes d’Ed. Infantil. Es tracta del conte: “El peix que no volia anar a l’escola”, elaborat gràcies a la cooperació conjunta de tots els pàrvuls. Els alumnes de P5 van dibuixar les làmines, els nens i nenes de P4 van pintar-les i els més petits de l’escola van enganxar els gomets decoratius. Quins artistes!



EL PEIX QUE NO VOLIA ANAR A L'ESCOLA


Vet aquí una vegada un ase molt vellet anomenat Orelles que, després d’anys de treball, gaudia d’un descans ben merescut. Però tan acostumat estava a treballar que no podia estar sense fer res. Passejant un dia per la vora del riu, va tenir una brillant idea:
- Cada dia vindré al riu a pescar i així em distrauré.
I des de llavors, assegut sobre el vell pont que creuava el riu, l’ase Orelles llançava l’esquer al riu i esperava a què els peixos piquessin. Quina emoció sentir l’estirada d’un peix i després estirar el fil fins veure el peix agitant-se a l’extrem de l’esquer!
Però el que era ocasió d’alegria per l’ase, ho era de tristesa pels peixos que vivien al riu. En veure com l’ase Orelles anava capturant-los, van reunir-se tots per mirar de trobar la manera d’alliberar-se d’ell. Després de molt cavil·lar, decidiren posar al lloc on sempre pescava l’ase Orelles, a sota del pont, un cartell amb una inscripció amb lletres ben grans: “Atenció! Perill! Aquí pesca l’Orelles! No mengeu cap cuc.” Des d’aquell dia, l’Orelles no comprenia per què no agafava ja cap peix. I es gratava pensatiu el cap pensant en l’estrany misteri. Fins que un dia va passar per allà un peixet que es deia Trist. El nostre amic era una mica gandul i s'estimava més fer gran passejos per tots els racons del riu, en comptes d'anar a escola.
- És més emocionant nedar d’un costat a l’altre que estar a classe assegut, dibuixant , escrivint o comptant - deia sempre el Trist.

Un dia en una de les seves aventures va arribar a sota del pont, al lloc on els peixos havien posat el gran cartell. Però, és clar, com que mai anava a l'escola no sabia llegir...
- Per què hauran posat això aquí? Què volen dir aquestes lletres? En aquest moment la seva atenció es va veure atreta per un deliciós cuc que es gronxava a l’aigua.
- Menjar exquisit! – va pensar Trist.

I just quan el Trist obria la boca per a empassar-se el cuc... ZAS! El vell pont sobre el que s’asseia l’Orelles es va ensorrar i l'ase va caure a l’aigua. Ho va passar molt malament! Era tan vell que li resultava difícil sortir fora perquè els ossos li pesaven molt. Així que els peixos, compadits d’ell, van decidir ajudar-lo a sortir.

Després de l'ensurt, l’Orelles els hi va prometre que mai més aniria a pescar. I els peixos li van demanar que s’apropés a la vora del riu cada tarda i així parlarien i s’explicarien moltes coses.
I així va ser com el nostre peixet gandul, en veure que havia estat a punt de morir pescat per no saber llegir, ja mai més va deixar d’anar a l’escola. I sabeu?, va arribar a comprendre que anar a classe era tan emocionant com passejar pel riu tan ample i llarg.