dijous, 29 de gener del 2009
MALEÏTS POLLS!
dissabte, 17 de gener del 2009
LA BIBLIOTECA DE L'ESCOLA
diumenge, 11 de gener del 2009
ACTIVITATS DE SOLIDARITAT I COOPERACIÓ
A partir d’aquesta iniciativa, el claustre de l’escola ha aprovat un projecte solidari i cooperatiu on els infants de tots els cicles de l’escola treballaran, mitjançant activitats cooperatives, aspectes importants relacionats amb aquesta temàtica.
Aquí teniu una mostra de la feina que han portat a terme els alumnes d’Ed. Infantil. Es tracta del conte: “El peix que no volia anar a l’escola”, elaborat gràcies a la cooperació conjunta de tots els pàrvuls. Els alumnes de P5 van dibuixar les làmines, els nens i nenes de P4 van pintar-les i els més petits de l’escola van enganxar els gomets decoratius. Quins artistes!
I des de llavors, assegut sobre el vell pont que creuava el riu, l’ase Orelles llançava l’esquer al riu i esperava a què els peixos piquessin. Quina emoció sentir l’estirada d’un peix i després estirar el fil fins veure el peix agitant-se a l’extrem de l’esquer!
Un dia en una de les seves aventures va arribar a sota del pont, al lloc on els peixos havien posat el gran cartell. Però, és clar, com que mai anava a l'escola no sabia llegir...
- Per què hauran posat això aquí? Què volen dir aquestes lletres? En aquest moment la seva atenció es va veure atreta per un deliciós cuc que es gronxava a l’aigua.
- Menjar exquisit! – va pensar Trist.
I just quan el Trist obria la boca per a empassar-se el cuc... ZAS! El vell pont sobre el que s’asseia l’Orelles es va ensorrar i l'ase va caure a l’aigua. Ho va passar molt malament! Era tan vell que li resultava difícil sortir fora perquè els ossos li pesaven molt. Així que els peixos, compadits d’ell, van decidir ajudar-lo a sortir.
Després de l'ensurt, l’Orelles els hi va prometre que mai més aniria a pescar. I els peixos li van demanar que s’apropés a la vora del riu cada tarda i així parlarien i s’explicarien moltes coses.
I així va ser com el nostre peixet gandul, en veure que havia estat a punt de morir pescat per no saber llegir, ja mai més va deixar d’anar a l’escola. I sabeu?, va arribar a comprendre que anar a classe era tan emocionant com passejar pel riu tan ample i llarg.